El Reial Decret-llei 3/2016 publicat recentment, estableix mesures tributàries dirigides a la consolidació de las finances públiques, de les quals destaquem les següents:

Amb efectes a partir de l’1 de gener de 2017, suprimeix la possibilitat de sol·licitar l’ajornament o fraccionament de les retencions e ingressos a compte, i introdueix nos supòsits de deutes tributaris que tampoc podran ser ajornats o fraccionats, i les seves sol·licituds seran objecte d’inadmissió:

-  les derivades de tributs que hagin de ser legalment repercutits (como ara, l’IVA), llevat que es justifiqui degudament que les quotes repercutides no han estat efectivament pagades.

-  les corresponents a obligacions tributàries que hagi de complir l’obligat a realitzar pagaments fraccionats de l’Impost sobre Societats.

 – les liquidacions que resultin de la execució de resolucions fermes total o parcialment desestimatòries dictades en un recurs o reclamació económico-administrativa o en un recurs contenciòs-administratiu que prèviament hagi estat objecte de suspensió durant la tramitació dels esmentats recursos o reclamacions.

Els ajornaments o fraccionaments de procediments iniciats abans de l’1 de gener de 2017 es regiran per la normativa anterior a aquesta data fins a la seva conclusió.

També estableix que no es pot admetre el pagament en espècie respecte dels deutes tributaris que, com els esmentats anteriorment, tinguin la condició de inajornables.

El Govern vol acabar o, almenys, limitar de manera sensible el frau en el pagament de l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA). I per això va a aprovar un decret llei que reduirà de 2.500 a 1.000 euros la quantitat màxima que es pot abonar en efectiu. Així ho va transmetre el passat 30 de novembre el ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, als portaveus de diferents forces parlamentàries amb els quals es va reunir en el marc de les negociacions per confeccionar els pressupostos generals de 2017, i així ho van confirmar posteriorment fonts del propi Ministeri d’Hisenda.

L’aprovació podria tenir lloc en els propers Consells de Ministres i la seva entrada en vigor el proper 1 de gener, tot i que aquestes mateixes fonts van explicar que aquest és un punt que encara no està completament tancat. Tampoc està clar si s’aplicarà només a les operacions comercials en què intervingui almenys una empresa, tal com es fa ara en virtut de la llei aprovada a l’octubre 2012, o si s’ampliarà a tot tipus de pagaments. Si és així, la mesura afectaria també a les transaccions entre particulars.

Aquesta mateixa llei, en el seu article 7, preveu que “l’incompliment de les limitacions als pagaments en efectiu és constitutiu d’infracció”, que la base de la sanció “serà la quantia pagada en efectiu en les operacions” i que “la sanció consistirà en una multa pecuniària proporcional del 25% de la base de la sanció “. És a dir, que aquells que realitzin un pagament en efectiu superior a 1.000 euros hauran d’afrontar una multa que ascendirà al 25% del que abonat.

A més, “seran subjectes infractors tant les persones o entitats que paguin com les que rebin totalment o parcialment quantitats en efectiu incomplint la limitació indicada», de manera que «tant el pagador com el receptor respondran de forma solidària de la infracció que es cometi i de la sanció que s’imposi “.

D’aquesta manera, el Govern va tractar d’incentivar la denúncia i dissuadir els defraudadors de l’IVA, i això és precisament el que pretén reactivar ara amb l’enduriment de la norma. A més, permetrà recaptar més pel citat impost i ajudarà a lluitar contra l’economia submergida.

La Direcció General de la Inspecció de Treball i Seguretat Social ha emès la Instrucció 3/2016 amb l’objectiu de planificar la campanya d’intensificació del control en determinats sectors del compliment de la normativa sobre temps de treball en general i en particular de la realització d’hores extraordinàries, verificant la no superació del màxim legal així com l’adequada remuneració i cotització d’aquelles. Així mateix, es pararà atenció a la realització del registre de jornada i els drets d’informació dels representants dels treballadors en la matèria.CONTROL TIEMPO TRABAJO y HORAS EXTRAORDINARIAS

L’Agència Tributària està enviant liquidacions i requeriments en els quals exigeix a beneficiaris de la deducció de l’IRPF per vivenda habitual que demostrin que compleixen els requisits per beneficiar-se’n. Aquest avantatge tributàri, que va deixar de poder aplicar-se per a adquisicions realitzades després del 2013, és la que té un major nombre de beneficiaris en l’impost de la renda, amb més de cinc milions de contribuents, segons dades de les memòries de l’administració tributària. Encara que fonts de l’Agència Tributària asseguren que no hi ha una campanya concreta, admeten que la comprovació d’aquesta deducció és habitual, ja que és la més estesa en l’IRPF. “Des del 2007 o el 2008 els bancs van popularitzar la modalitat de reunificació de deutes i l’ampliació de crèdits hipotecaris, és a dir, que destinaran part del préstec a altres finalitats com obres a la casa o per comprar-se un cotxe”. A les comunicacions s’exigeix un extens llistat de documentació.